El tercer Día_ Caminar y caminar...

Esta mañana nos quedamos en tierra. Nos calzamos las botas y madrugamos, mucho. ¡No queremos que el sol más alto nos acompañe en plena caminata! Nuestro minibus nos acercará a El Port de la Selva. Desde allí emprenderemos una ruta a pie hasta el monasterio de Sant Pere de Rodes, un monasterio benedictino del siglo IX. Caminaremos unas tres horas, pero créanme, merecerá la pena. Las vistas durante el paseo son realmente espectaculares, y cuando llegamos al monasterio nos recibe una imagen excepcional de la bahía de LLançà y del Port de la Selva.



La silueta escarpada de este solitario monasterio ha inquietado a muchos artistas a lo largo de los tiempos. A Tomás Garcés Miravet en Quadern de la Selva, dentro de Prosa Completa, le hace recordar tantas y tantas veces que en los días claros ha tomado el camino al monasterio. En abril, es una delícia...

Feia un dia claríssim, amb aquell sol que no crema, i un aire net, com de vidre. La muntanya ens temptava, verd de vinya, rovell de pedra, violeta fosc dels cremats. Deixàrem, doncs, la taula parada, amb el darrer mos de dinar, i ens llançàrem muntanya amunt, cap a Sant Pere de Roda. Quantes vegades no hem fet aquest camí! Per l'abril, és una delícia. Seguírem l'antiga drecera: per Sant Sebastià, planejant entre vinyes, ran d'olivar voltat sempre de fonoll i timó i de mil flors silvestres, el camí us mena a les alzines del Coll. Després, de llarg en llarg graó, amb el mar blau obert rere vostre, i les muntanyes del Cap Cervera, d'harmoniós i vellutat relleu, us planteu, a distància, per saludar-la, davant la descarnada majestat del Monestir.